La dansa d’avui en dia té I.V.A., us ho asseguro!
I sense l’I.V.A. què seria?
Es pot seguir la música de moltes maneres diferents. Què és musicalitat? Ballar consisteix en seguir la música? I si al contrari, la música et segueix a tu?
Us passa que quan rebeu la factura del mòbil us feu un embolic entre descomptes, quotes fixes, ofertes mensuals i l’ I.V.A.?
Us ha passat que heu anat a veure un espectacle de dansa i no heu entès res? No proposem cap història predeterminada, us mostrem les nostres habilitats a través de diferents ritmes, emocions, gags i posades en escena. Heu vingut a veure un espectacle de dansa i això és el que farem, amb l’I.V.A. inclòs.
Reunint artistes diversos, cadascun amb el seu talent particular, farem tot el possible perquè el públic disfruti amb nosaltres ja que amb I.V.A. o sense, fem el que fem per viure i sobretot perquè ens apasiona!
Tragos Cortos són quatre peces, cada una per a dos ballarins. Es poden ballar en exterior o interior. Els títols de les peces són: "El descenso del deseo", "Un vaso olvidado en la terraza, ahora lleno de llúvia", "A los ojos" i "Rush"
Aquesta nova peça coincideix amb la celebració del desè aniversari de la companyia; és una especie d’acreditació que permetrà al públic entrar en el més íntim d’aquest equip, de la nostra forma d’entendre la dansa.
Una invitació per veure d’aprop allò que s’ha instal•lat a les nostres vides com en els nostres procesos compartits de creació.
“Velocidad Personal” tracta de crear o estimular un personatge en constant transformació. A través de l'obra es van creant una sèrie de personatges diversos però relacionats entre si, que fluctuen segons els estats d'ànim. A través d'aquests canvis arribem a un estat, el de la persona emocionalment despullada.
¨Si tal i com es diu no pots guanyar, poder això sigui al fet de que quan guanyes tens molt a perdre.. Dient-ho d’una altre manera més pesimista, la victòria podria denominar-se la marca d’Abel.”
Diane Arbus, fotògrafa
És un espectacle de dansa sense dansa, un collage resultat de treballar amb una gran quantitat de coreògrafs al llarg de més de vint anys d’experiència: el tantztheater alemany (dansa-teatre), la improvisació, la importància del gest del moment, la poesia de la imatge.
Amb la utilització d’elements quotidians es van creant situacions extremes
Per a mi un espectacle sincer és quan un es despulla, quan un mostra els seus racons més íntims.
de gran senzillesa, surrealistes, de fantasia, i s’estableix una relació fora de l’habitual, de vegades personal, gairebé sempre emotiva.
D’una manera no explícita, Lucioles parla de l’amor, de la il•lusió de l’amor, de la dificultat de relacionar-se, de comunicar-se, de la gran solitud i de la lluita per escapar-ne. I com si no es resistís a prescindir de la presència constant però oblidada de la mort, també parla de la creativitat de la ment per enganyar-nos i així escapar volant de les situacions compromeses. Som com som per tot el nostre passat, per tot allò que hem viscut, après i compartit. Sense passat i sense experiències som un full en blanc al vent, no ens aguantem drets.
"La Muerte es Mentira" és un viatge rítmic-visual que parla de la vida, de la creació, de l’home. Cabaret nocturn de música, dansa, fotografia i ombres per a tots els públics, totes les edats i totes les nacions, ja que no hi ha paraules.
“Cosas Para Llorar en Seco” reuneix a dos escèptics que fa molt que no esperen a cap “Godot”. La seva relació és una partida en la qual el que perd ha de decidir i pensar per l'altre, carregar amb l'altre. Aquesta companyia és resident al teatre Pradillo, Madrid.
Nuestra propuesta era mostrar piezas cortas pertenecientes al repertorio de Megaló – Teatro Móvil desde 2002 a 2007. Estas piezas fueron creadas sin conexión alguna entre ellas pero tienen la particularidad de que en todas se habla del amor, de algún tipo de amor: el flechazo, el amor platónico, el ideal, el narcisista o el puramente físico. Faltaba la amistad, quizá el amor más incondicional y perdurable. Así que lo completamos con “500 cafés contigo…”. A través de esta pieza se ensamblan todas las demás.
“5 piezas para tomar con 1 café” son 5 formas de amar. Elijan la suya.
"...tot el que faig, tot el que sento, tot el que visc, no serà més qu'un transeünt menys en la quotidianeïtat dels carrers d'una ciutat qualsevol."
Fernando Pesso
Livro do Desasosego
Un gran salón de baile que podría ser cualquier lugar y en cualquier época. Por él desfilarán personajes con historias muy dispares en las que el elemento común será la danza y el modo de relacionarse a través de ella.
Despacito no es ir lento, despacito es ir con calma
despacito es no moverse y despacito es no estar quieto.
Despacito, con cuidado, con ternura y delicado
despacito es ir con tiento
andando al lado del tiempo.
Quan era petit i em posava nerviós, com boig, no parava de moure’m i la meva mare sempre em deia: “…estigue’t quiet que sembla que tinguis el ball de San Vito”. Aquesta frase, que tots hem escoltat molts cops, va quedar enregistrada a la meva memòria i fins que no vaig ser gran no em vaig preguntar què volia dir.
MATRES MATUTAE es un espectáculo de danza-teatro centrado en la maternidad.
La mujer en su faceta de madre-hija.
Un viaje que transcurre desde los tiempos ancestrales en los que la mujer era básicamente un símbolo de fecundidad, hasta los tiempos actuales. Tiempos en los que los cambios sociales a los que la mujer se ha ido adaptando, chocan con los valores y deseos del universo femenino.
La maternidad como hilo conductor.
Conversació, mitjançant el moviment, entre un noi a punt d’entrar a la vintena (amb tota la seva forca i descaro), i una dona apunt de entrar a la trentena (amb la seva maduresa i experiència).La dansa i la veu com a medi de comunicació pur i explícit.Intercanvi de idees i sensacions mitjançant la dansa contemporània i el Hip-Hop.
El trance es un estado psicológico que se encuentra en todas las culturas y creencias. “Trance” es un viaje al mundo de una realidad no cotidiana, un mundo paralelo. Este estado, en la frontera de los sueños, nos parece común.
El estado anterior al trance, es el que permite aceder a este mundo no real, se transmite con el sonido regular de las percusiones, con el canto de los Chamanes y gracias a la danza.
Queremos explorar este mundo paralelo, este estado que puede parecer anormal, sino fantástico. Visitamos los diferentes pasos y los diferentes estados que nos llevan al trance. Queremos acercarnos a lo desconocido, a lo irreal, a lo místico.
¿Podremos volver de este viaje sin haber cambiado?