____

		ANDRÉS WAKSMAN / ALAS	AZUL PETROLEO AZUL PETROLEO és una experiència artística que esdevé al llarg del temps en diferents fases. El Moviment Autèntic és el nostre marc de treball. Una proposta que no pretén estructurar un resultat sinó donar lloc a una experiència viva, que pugui esdevenir tant a portes tancades com a portes obertes.
		BRODAS	DDosNDos DdosNdos es una manera de hacer las cosas, una manera de pensar, una manera de crear y una manera de bailar. Los caminos de estos 4 bailarines se cruzan por primera vez en el 2001. Actualmente trabajan juntos para seguir evolucionando y van dejando su huella bajo este nombre. Dos hermanos y dos hermanas presentan: DdosNdos
		BRODAS	BRODAS BROS
		BRODAS	Hip-Hop dansa de carrer Uno de los objetivos muy claro de Brodas es la transmisión corecta y original de las danzas urbanas. Por eso hemos viajado alrededor del mundo buscando los orígenes y los creadores de los estilos como el Popping, el Locking, el b-Boying, el Krumping...para asimilarlos de la mejor manera posible y poder transmitirlos correctamente. “Hip Hop, danza de calle”, es un espectáculo lúdico y didáctico que narra la historia y evolución del hip-hop como cultura, haciendo hincapié sobretodo en la danza. A traves de explicaciones, coreografías y gags humorísticos, los diferentes bailarines mostramos las diferencias entre estilos como el popping, el locking, el freestyle y el bboying (breakdance). Este espectáculo para todos los públicos ha superado ya las 200 funciones, se adapta a todo tipo de escenarios y transmite mucha energía y ganas de bailar.
		BRODAS Pol i Lluc Fruitós	Iva inclòs La dansa d’avui en dia té I.V.A., us ho asseguro! I sense l’I.V.A. què seria? Es pot seguir la música de moltes maneres diferents. Què és musicalitat? Ballar consisteix en seguir la música? I si al contrari, la música et segueix a tu? Us passa que quan rebeu la factura del mòbil us feu un embolic entre descomptes, quotes fixes, ofertes mensuals i l’ I.V.A.? Us ha passat que heu anat a veure un espectacle de dansa i no heu entès res? No proposem cap història predeterminada, us mostrem les nostres habilitats a través de diferents ritmes, emocions, gags i posades en escena. Heu vingut a veure un espectacle de dansa i això és el que farem, amb l’I.V.A. inclòs. Reunint artistes diversos, cadascun amb el seu talent particular, farem tot el possible perquè el públic disfruti amb nosaltres ja que amb I.V.A. o sense, fem el que fem per viure i sobretot perquè ens apasiona!
		Collectif Jeu de Jambes	Jeu de Jambes
		DIMITRI IALTA	La porta del Mur / La puerta en el muro LA PORTA DEL MUR és el viatge perillós d’un home que en el millor moment de la seva vida es pregunta per les oportunitats perdudes, pels camins que no ha emprès, per les portes que durant el seu recorregut vital no ha obert. Imagina’t aixecar-te un dia i descobrir que has desatès la teva voluntat, que t’has oblidat dels teus desitjos i allunyat de les teves inquietuds més profundes. Imagina’t enyorar amb totes les teves forces els moments feliços viscuts a la infantesa, quan tot era possible, quan tot encara estava per determinar.
		DIMITRI IALTA	El lloc Equivocat: espectáculo SITE SPECIFIC P u n t d e p a r t i d a El divendres dia 7 de març del 2008 La Vanguardia va publicar una notícia en la que s’explicava el cas d’un adolescent iranià homosexual al qual el govern britànic li havia denegat asil polític. Medhi Kazemi havia deixat el seu país d’origen per anar a estudiar anglès a Londres, on es va assabentar que el seu company havia estat executat després que la seva relació hagués estat denunciada. La notícia s’acompanyava d’una fotografia. Sobre un cel blau, els cossos de tres joves morts, penjats cadascun del braç d’una grua. Una imatge duríssima, com tantes altres que habiten les pàgines de tanta premsa escrita i a les quals estem gairebé immunitzats. Aquesta, però, encara no me l’he pogut treure del cap. Ni la imatge ni la història de Medhi Kazemi. Jordi Duran E l l l o c e q u i v o c a t Vuit països –Afganistan, Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs Units, Irán, el Iemen, Mauritània, Nigèria i Sudan- tenen legislacions que castiguen la conducta homosexual amb la pena de mort. Altres vuitanta-cinc governs mantenen condemnes de presó, flagel•lació, internament a psiquiàtrics o camps de treball per a homes i dones que han mantingut relacions amb persones del seu mateix sexe. Amb aquest espectacle volem parlar d’aquells que neixen en El lloc equivocat. Dels llocs equivocats, dels que són lluny i dels que tenim a prop. I també del lloc en el que vivim i de com vivim i rebem fets com els que succeïren a Medhi Kazemi.
		Helena Lizari	Winners ¨Si tal i com es diu no pots guanyar, poder això sigui al fet de que quan guanyes tens molt a perdre.. Dient-ho d’una altre manera més pesimista, la victòria podria denominar-se la marca d’Abel.” Diane Arbus, fotògrafa
		Jordi L.Vidal	OXYMORON "Un ballarí intransigent intenta iniciar un dels seus alumnes, particularment poc dotat, en un singular ballet, molt contemporani... Ho aconseguirà ? " OXYMORON : L'etimologia grega ens diu : la unió d'elements aparentment contraris com per exemple, un dolç amarg, un gel que crema ... imatges sorprenents! Amb una gran lleugeresa i entreteniment podem admirar com la precissa tècnica de dansa aplicada en els gests quotidians pot suscitar l'emoció a través de l'ús savi de l'humor, creant així un còctel molt ben dosificat que deixa a l'espectador un sabor especial i sorprenent. Aquest duo omplert d'ingenuïtat i de poca traça ens ofereix aquí un espectacle on la dansa i el clown s'uneixen, creant emocions fortes amb el públic i qui reconciliarà els més reticents d'ells a la dansa contemporania, amb un bri de bogeria a més a més !
		Jordi Puigdefàbregas i Serra	LUCIOLES És un espectacle de dansa sense dansa, un collage resultat de treballar amb una gran quantitat de coreògrafs al llarg de més de vint anys d’experiència: el tantztheater alemany (dansa-teatre), la improvisació, la importància del gest del moment, la poesia de la imatge. Amb la utilització d’elements quotidians es van creant situacions extremes Per a mi un espectacle sincer és quan un es despulla, quan un mostra els seus racons més íntims. de gran senzillesa, surrealistes, de fantasia, i s’estableix una relació fora de l’habitual, de vegades personal, gairebé sempre emotiva. D’una manera no explícita, Lucioles parla de l’amor, de la il•lusió de l’amor, de la dificultat de relacionar-se, de comunicar-se, de la gran solitud i de la lluita per escapar-ne. I com si no es resistís a prescindir de la presència constant però oblidada de la mort, també parla de la creativitat de la ment per enganyar-nos i així escapar volant de les situacions compromeses. Som com som per tot el nostre passat, per tot allò que hem viscut, après i compartit. Sense passat i sense experiències som un full en blanc al vent, no ens aguantem drets.
		La Veronal	Suècia Suècia parla de la relació entre un home i una dona que avancen per la innocència, l'adolescència, el conflicte i el desig. El fred els empenya i els acosta. Dos personatges curiosos i vulgars, espantats i sensuals que ens retornen a aquest estat d'inseguretat enfront d'un mateix.
		LA VERONAL	MARYLAND Maryland nace en el centro de una confluencia de identidades. La identidad del director frente a la intérprete, de la intérprete frente a la obra y de la obra frente al espectador. En esa tierra de nadie está el director que pretende involucrarnos en su propia visión de la pieza, la intérprete que quiere ser el personaje y el público que busca su lugar en la obra. Maryland se asienta sobre la música en directo para pianoforte del músico estadounidense Philip Glass, convirtiendo la pieza en una conmovedora destrucción de la identidad.
		Megaló - Teatro móvil	Cosas para Llorar en Seco “Cosas Para Llorar en Seco” reuneix a dos escèptics que fa molt que no esperen a cap “Godot”. La seva relació és una partida en la qual el que perd ha de decidir i pensar per l'altre, carregar amb l'altre. Aquesta companyia és resident al teatre Pradillo, Madrid.
		MEGALÓ Teatro-móvil	5 piezas para tomar con 1 café Nuestra propuesta era mostrar piezas cortas pertenecientes al repertorio de Megaló – Teatro Móvil desde 2002 a 2007. Estas piezas fueron creadas sin conexión alguna entre ellas pero tienen la particularidad de que en todas se habla del amor, de algún tipo de amor: el flechazo, el amor platónico, el ideal, el narcisista o el puramente físico. Faltaba la amistad, quizá el amor más incondicional y perdurable. Así que lo completamos con “500 cafés contigo…”. A través de esta pieza se ensamblan todas las demás. “5 piezas para tomar con 1 café” son 5 formas de amar. Elijan la suya.
		Pepe Hevia Danza	Instantes Pepe Hevia Danza estrenará su nueva producción el 3 y 4 de Octubre 2009 dentro del V Cicle de Teatre Físic, Dansa y Performance que realiza el Teatre Tantarantana (Barcelona). Esta nueva producción, INSTANTES, acoge un conjunto de varias piezas cortas que crean una estructura por sí mismas pero que al mismo tiempo son independientes la una de la otra. Estas obras son: Piedras, Paisaje Amputado y Detrás del Cristal. Es la primera vez que la compañía realiza un proyecto de estas características que viene fomentado por la necesidad de profundizar en nuevos lenguajes de composición coreográfica
		RARAVIS / Andrés Corchero & Rosa Muñoz	Despacito Despacito no es ir lento, despacito es ir con calma despacito es no moverse y despacito es no estar quieto. Despacito, con cuidado, con ternura y delicado despacito es ir con tiento andando al lado del tiempo.
		RARAVIS / Andrés Corchero & Rosa Muñoz	...de San Vito Quan era petit i em posava nerviós, com boig, no parava de moure’m i la meva mare sempre em deia: “…estigue’t quiet que sembla que tinguis el ball de San Vito”. Aquesta frase, que tots hem escoltat molts cops, va quedar enregistrada a la meva memòria i fins que no vaig ser gran no em vaig preguntar què volia dir.
		Roser López Espinosa	Còncau II Còncau, II és un estudi físic inspirat en l!escultura avantguardista de Pablo Gargallo (Maella 1881 – Reus 1934), qui investigà la creació de volums a partir de l!espai buit, la suggestió i la inversió de les superficies convexes i còncaves dels cossos representats en metall. Formes més i més minimalistes que mantenien els detalls extrems del cos real. A partir dels seus mètodes de treball, recreo el meu cos en un nou cos imaginari. Defineixo cada pas en base a l!espai buit que l!envolta, retallo el moviment i el reconstrueixo en peces, en vario els contorns i m!invento la meva silueta. “ …cos suggerent fet escultura.” Omar Khan. SUSY-Q. Revista de danza, nº12, 2008.
		Roser López Espinosa	The Lizard's skin The lizard!s skin (La pell de la sargantana) neix d!una pregunta sobre el petit marge entre allò versàtil i allò que creiem que ens defineix. Un personatge femení indaga en el moviment, l!espai i la mirada. I en aquest procés exposa representacions oposades i alhora complementàries d!ella mateixa, sense abandonar els seus primers gestos. “…està fet aquest personal contingut en un cos femení rigurós en la seva organicitat…” Carlos Paolillo, SUSY-Q. Revista de danza, núm. 6, 2007.
		Vero Cendoya	Bodegones de un alma
		vero Cendoya y Adele Madau	El Jardín Un dúo dirigido e interpretado por Verónica Cendoya (danza) y Adele Madau (música en directo) inspirado en el universo de la escritora catalana Merce Rodoreda, «Ha habido momentos en los que, por un poco de jardín, me habría vendido el alma y las piernas, ¿Verdad que nadie lo diría?
		Vero Cendoya y Adele Madau	The Quiz Hasta donde podemos llegar para obtener el reconocimiento? somos capaces de renunciar a nuestros ideales con el fin de obtener el favor de la mayoría? Dónde están los limites? Dos concursantes: Una músico y una bailarina Un violín eléctrico contra un cuerpo Dos lenguajes abstractos pero ambos pero que provienen de las entrañas. Una voz en off , un presentador invisible, que nunca dará la cara. Un juego de habilidades y emociones, aparentemente de entretenimiento, que se convertirá poco a poco en un juego comprometido, que conducirá a nuestras participantes al limite de sus emociones. Debilidades y supervivencia. Realidad y ficción. El humor del cuerpo, la tensión de las cuerdas de un violín, el humor de la música, la tensión del cuerpo…… Una pieza de sentimientos, emociones , anhelos, pequeñas satisfacciones…. La vida en un concurso. Un duelo artístico. Un encuentro en el q la danza y la música, hasta ahora artes amigas , se convierten en rivales, confrontadas en escena. ….. El público como espectador y juez
		Verónica Cendoya & Lluc Fruitós	18-28,para atrás ni pa tomar impulso Conversació, mitjançant el moviment, entre un noi a punt d’entrar a la vintena (amb tota la seva forca i descaro), i una dona apunt de entrar a la trentena (amb la seva maduresa i experiència).La dansa i la veu com a medi de comunicació pur i explícit.Intercanvi de idees i sensacions mitjançant la dansa contemporània i el Hip-Hop.
		Wanted Posse	Transe El trance es un estado psicológico que se encuentra en todas las culturas y creencias. “Trance” es un viaje al mundo de una realidad no cotidiana, un mundo paralelo. Este estado, en la frontera de los sueños, nos parece común. El estado anterior al trance, es el que permite aceder a este mundo no real, se transmite con el sonido regular de las percusiones, con el canto de los Chamanes y gracias a la danza. Queremos explorar este mundo paralelo, este estado que puede parecer anormal, sino fantástico. Visitamos los diferentes pasos y los diferentes estados que nos llevan al trance. Queremos acercarnos a lo desconocido, a lo irreal, a lo místico. ¿Podremos volver de este viaje sin haber cambiado?

1 to 25 of 25