Quan era petit i em posava nerviós, com boig, no parava de moure’m i la meva mare sempre em deia: “…estigue’t quiet que sembla que tinguis el ball de San Vito”. Aquesta frase, que tots hem escoltat molts cops, va quedar enregistrada a la meva memòria i fins que no vaig ser gran no em vaig preguntar què volia dir. Amb el temps he sabut que això es deia perquè San Vito era el sant que s´invocava per guarir una malaltia amb uns estranys símptomes: els malats es movien sense control, desenfrenadament, com si, curiosament, estiguessin ballant en grup.
San Vito va ser un dels sants més populars de l’Edat Mitjana i se l’invocava sobretot per conjurar la corea. És també el patró dels ballarins.
Dels malalts es deia que si estaven posseïts pel dimoni, que si era cosa de bruixes… A Itàlia se suposava que la malaltia era provocada per la picada d’una taràntula i s’intentava curar amb música. Això va donar lloc a una composició musical: la tarantel•la.
Actualment se sap que l’anomenat Ball o Mal de San Vito és una malaltia neurològica molt greu coneguda com a Malaltia de Huntington.